Qüestió de sabates.....??

Aquest tema era tan important que a l’Ajuntament no li va quedar altre remei que classificar als seus veïns segons opinessin que les sabates eren la peça fonamental  del vestuari o per contra tenien com a única funció la protecció dels peus.

Gran transcendència. Tothom revolucionat. Debats intensíssims a l’hora de l’esmorzar al cafè. Alguns participants no sortien del bar en tot el dia. Mentre atenien les raons d’uns i d’altres, passaven del cafè al vermut, del vermut a la copa de vi, de la copa de vi al gin-tònic....la curiositat els obligava a beure... s’hi veien abocats. Calia estar ben informats per poder opinar amb coneixement de causa.... 

En mig d’aquests discussions sorgien temes revolucionaris: Que si és evident que les “merceditas” estan passades de moda, que si mira que brutes les porta Manolo, que si que s’ha pensat aquella amb aquells talons, que si mira que n’arriba a ser de malfardada la Pilar sempre tan plana...

Fins i tot la llar de jubilats va prohibir les taules de joc mixtes.  Normal. Resultava del tot impossible jugar a la brisca  quan el conjunt de sabates que es veien per sota la taula era del tot inharmònic.

I això no havia passat mai,  ni quan la Marieta de cal Pelut, va pescar al Gepet de la Torre Petita fent trampes. A fi de comptes era conegut per tothom que els tramposos i els legals són la mateixa cosa. No com els presumits i els pràctics.... aquests dos col.lectius sí que són absolutament antagònics i irreconciliables.

El mes fotut va ser  a ca la peixatera. Ella sempre amb aquelles botes d’aigua tant espantoses...tot plegat perquè deia que les necessitava per no mullar-se els peus quan despatxava el peix....ves quina tonteria. 

Els presumits estaven pendents de la reacció del seu home. Sempre amb aquelles sabates de punxa tan relluents.  “Ja és hora que la deixi” deia la Maruja,  “ que aquesta parella no s’ha entès mai..... Tant ben plantat que és ell...”

Els pràctics reien del peixater: “ on va aquell home ?  com el pot aguantar la seva dona? No li fa vergonya anar amb ell? I a la nit? Vols dir que el deixa entrar a casa amb aquelles botes de pell? Segur que fan una pudor espantosa!”

 I la bola s’anava fent mes grossa..... De les males cares, dels gestos de desaprovació aviat n’hi va haver que van  passar als insults i fins hi tot a les mans. 

Per evitar mals majors, es  va intentar aplicar el sentit comú. Les hores pars sortien els presumits i les hores senars els pràctics. 

Però no va resultar, perquè a tot arreu n’hi ha d’haver de rebels

I es clar; es van prendre decisions encara més pràctiques: Es va decidir fer un mur de separació. No hi va haver cap altre remei.

I tot que la peixatera i el seu home no volien separar-se, la Maruja va recollir signatures que obligaven a deportar a la pobra dona a l’altre costat.

I au... ja ho tenim tot endreçat.... i ara que? 

Sembla que els problemes continuen.

A la banda dels presumits les sabates de xarol no poden trobar-se amb les d’ante....

A la banda dels pràctics està sorgint un grup que creu que no és possible que la sola de pell sigui antilliscant....que ha de ser de goma...

I la pobra peixatera tota sola viu de records. Encara s'esgarrifa quan pensa en  sensació tan agradable que sentia quan a les nits es passejava per la casa amb les fantàstiques botes de pell del seu marit....

El que no sap, és que hores d’ara el seu home li demana a la Maruja que cada nit es posi les botes d'aigua que ella va oblidar a la peixateria.