Olors

Uix, quina olor... No sabria dir si és bona o dolenta...però aquesta olor...Aquesta olor la reconec. Que fort!!!

De repent torno a tenir 5 anys. Truquen a la porta del lloc més segur del món, la casa on visc amb la mare que tot ho entén i el pare que tot ho pot.

És la mestressa de la vaqueria del carreró. Ens porta la lliura de llet diària en una garrafa que a mi em sembla del mateix metall que el de la palangana que fem servir de banyera.

......Sembla estrany però el cervell m’ha fet click. Ha estat un instant, però Déu n’hi do el resultat. Quin munt de detalls, sensacions, sentiments... nostàlgia .

Tot perquè he tornat a olorar la llet recent munyida en aquesta granja.

Uix, que continua...

Ara sóc al col·legi. Deu de ser el primer dia de classe, perquè tot el material és nou. Els llibres encara no estan arrugats de les puntes. Les llibretes estan per començar. Tinc la col·lecció complerta de llapis de colors, no en falta cap, ni el de color blanc. I la goma...la goma de nata que encara té la cel·lofana rosa al seu voltant....i l’olor.....

Ja hi tornem a ser.

Potser que em deixi de romanços i atengui a les explicacions del propietari de la granja. Tant content que està ...

Veig que me mira satisfet. Sembla convençut que l’expressió feliç de la meva cara recolza la seva aposta empresarial de complementar la granja tradicional amb una agrobotiga de llet “ecològica”.

Uix!, ....que el cap torna a donar tombs!

Però el que em ve a la ment no te res a veure, ni amb l’olor, ni amb la palangana, ni amb la goma d’esborrar.

I me n’adono que se’m canvia el gest. I el pobre vaquer està despistat. Ara creu que ha dit alguna cosa improcedent. O pensa que estic a punt de confesar-li que conec la normativa i no obtindrà el permís que necessita per dedicar-se a la venda directa...

Però és que simplement he fet una associació d’idees.

Si els meus records són tan nítids i amables, capaços de provocar un estat de benestar evident, és perquè vaig tenir una bona infantessa. Perquè vaig tenir la gran sort de sentir-me estimada i valorada.

I penso amb els nens i amb les nenes als qui han robat el temps de la inocència.

I no cal dir res més...

Sort que els pensaments no se m’escapen per la boca...encara no. Perquè el que sortiria ara mateix deixaria sense llet a totes les vaques.

I el pobre vaquer no en té cap culpa.