Avui cuino jo!

“-Roser, avui cuino jo!. On tens els davantals que no em vull tacar fent el sofregit.
- Mira guapo, em rebenta aquesta mala utilització que fas del verb tenir. Tinc pantalons, vestits, calces, sostens i moltes sabates. Però de davantals no en tinc.
-Dona que és una manera de parlar......
-Què no tenim una hipoteca a mitges? Què no tenim els amics a mitges? ..... Doncs els davantals, que són al primer calaix amb els draps de cuina, també són a mitges!!!”

Au Roser, ja ho has tornat a fer.

Un feliç matí de diumenge a prendre pel sac... Ves a saber si la teva sortida de to no portarà cua i els morros s’allargaran tot el dia.

Au, mira-te’l. Ja s’ha obert una cerveseta i està entrant en aquell estat que l’aïlla de l’exterior. I per a més INRI s’encén la tele per tornar a veure el resum de la lliga de futbol. Ja no hi ha res a fer!

Ai Roser, que no n’aprendràs mai. No li podies contestar millor al pobre Santi?

Mira que n’ets de desagraïda ...damunt que ell s’havia ofert a fer el dinar.....

Mentre va pensant tot això , la Roser que és una noia alta i grassoneta és va fent més petita. Es va encongint.
Els seus pares li van inculcar la necessitat d’estudiar una carrera universitària. “ estudia nena” , li deia la mare, “ que no se sap mai el que pot passar el dia de demà. Si estudies no necessitaràs els diners de ningú, no hauràs d’aguantar a ningú....”
I la Roser la va creure.
Va estudiar, i molt. Es va llicenciar i va continuar estudiant perquè a casa li van assegurar que no hi ha res millor que entrar a treballar a l’administració.
I ho va aconseguir......una feina segura per tota la vida!!....I a més es va casar amb el Santi, el propietari d’una botiga de sabates de moda del carrer Sant Francesc. Un bon home i millor company.
Fantàstic. !!!

Però la Roser no està contenta.
Perquè el que ella viu no és el que esperava viure.
Ni a casa ni a la feina.

Tot és molt subtil. Però fa ferida.

Com en l’última reunió que van fer al departament.

En aquella on el seu cap, molt educadament, li va demanar abans d’entrar a la sala si li podia portar un cafè.

En aquella on, tot i que l' únic punt de l'ordre del dia de la convocatòria era la presentació del seu darrer projecte sobre la simplificació administrativa i el seu impacte en el conjunt de l'organització, el Crespo, el responsable de l'oficina de gestió va aprofitar per parlar, més de tres quarts d'hora, sobre la importància de crear una base de dades per controlar el material fungible de la seva oficina.

En aquella on se li va encomanar a l'altre tècnic, a l’Albert Fungis, iniciar la implementació de la proposta de la Roser.

Però això va ser el dimecres. Avui ja és diumenge. Allò ja ha passat.....


I Au, Roser, ara posa’t a fer el dinar... Amb una mica de sort si la paella et queda be, encara podràs salvar el diumenge amb una bona migdiada.