La tornada a casa

Diuen que el canviar no fa polls. Que de tant en tant, s’ha d’obrir la finestra, espolsar els llençols i mirar més enllà.

He de confessar que a mi m’agraden els canvis. Són un antídot eficaç contra un dels enemics  a qui més temo perquè és  capaç de destruir qualsevol tipus d’il·lusió: l’avorriment

Però atenció,  quan acceptes que el canvi és una variable més en la teva forma d’entendre la vida, has d’assumir que te agenda pròpia i que no s’atura mai.

Encara que de vegades sembla que tornes al què havies deixat  i t’enfrontes a velles rutines,  el cert és que res és com abans.  Sobretot perquè tu també has canviat.

Noves experiències, nous contactes, nous coneixements, noves exigències.....fan que vegis, escoltis, sentis, oloris i assaboreixis tot el que creies conèixer  de forma diferent. 

Ets capaç d’escoltar el cant dels ocells dels arbrers, i sorprendre’t perquè no són gavines, ni coloms ni cotorres. Són carderoles, rossinyols o altres tipus de moixons propis.

Et fa gràcia adonar-te que al sol li costa més estona amargar-se perquè som a ponent.

Te n’adones que si vols caminar en companyia has de desaccelerar una mica el teu ritme,  circumstància que et permet, per fi, recuperar els enyorats talons.

Et sorprèn la costum de saludar a l’entrar en qualsevol  establiment i et sorprèn encara més que els altres clients  retornin la salutació.

Fas una mica la pena  perquè  ets la única del bar que a l’hora d’esmorzar es passa tota l’estona  amb la bossa sobre les cames .

Estàs encantada amb la distància entre casa i la feina. I entre la feina i el gimnàs. I  entre el gimnàs i el supermercat. I  entre el supermercat i la sala de cine. I entre la sala de cine i el restaurant. I entre el restaurant i la perruqueria......

T’admira que la dependenta de l’ òptica, tota mona ella,  no s’estranyi  gens ni mica quan un senyor li demana ulleres de muntura ben grossa  perquè les ha de fer servir per ensulfatar!!

Evidentment trobes a faltar moltes altres coses. Sobretot trobes a faltar moltes persones que ara no formen part de la teva vida diària.

Però aquesta és una altra història....

Altres mirades

M’agradaria un dia, nomès un dia, poder veure a través dels ulls d’una altra persona.
Sabria on mira al matí quan es desperta.
Voldria saber si sota el seu punt de vista, és el calçat el què dona estil i harmonia al conjunt del vestuari.
Estaria encantada de conèixer la seva perspectiva del bar a l’hora de l’esmorzar quan seu davant meu.
O quan es creua amb els ulls d’un amic entén el que està pensat tal i com jo ho entenc .
Podria veure quin és l’element de damunt de la taula del meu escriptori que considera primordial i quin és el que no veu mai perquè no l’interessa gens.
Fins hi tot podria fer-me càrrec del perquè li agrada el groc i detesta el rosa.
Sentiria la picor que li produeix l’atreviment d’un mosquit que vol saber com és passejar-se pel blanc dels seus ulls.
Clissaria quins són els seus gustos a l’hora de menjar. (O és que ara resulta que no és cert que mengem per la vista?)
Potser també podria aprendre com es fa per semblar que estàs prou atent quan en realitat penses en el sofà i la manteta.
Seria interessant constatar si és capaç de captar els moviments del ballarí en el precís instant que la música i el pas de ball s’ajusten i apareix la màgia.
Només llavors sabria que quan es fixa en el cel hi veu el mateix que jo.
I també sabria quin és el detall que mé s l’impacta quan mira un retrat de la Mona Lisa.
O com veu la tele quan la pel•lícula el fa plorar. Se li queden les llàgrimes als ulls i ho veu tot borrós? O li van caient una a una per les galtes i no li molesten la visió?
Entendria quin significat li dona a "posar els ulls en blanc..."
Veuria com entén la foscor. I cada vegada que tanqui les parpelles copsaria si sap el que és sentir-se sol.
Però sobretot, sobretot, sabria finalment on coi mira quan li parlo....!!!!!!